BLOG FLYHARD FACEBOOK FLYHARD  
  TEMPORADA 2008 - 2009  

LA RUÏNA

Text, direcció i espai escènic
Jordi Casanovas
Repartiment
Roser Blanch
Clara Cols
Borja Espinosa
Mireia Fernandez
Pablo Lammers
Sergio Matamala
Alícia Puertas

Il·luminació Bernat Jansà
Producció executiva Marta Alarcón / LaLucky Produccions
Construcció Escenografia Xarli
Fotografies Marçal Font
Una producció de FLYHARD Produccions SL.
Amb el suport de ICIC Institut Català d’Indústries Culturals.

La Ruïna és el dia en que ens quedarem sense res. És la Sílvia que confia en l’èxit del seu nou projecte artístic. És el Toni que depèn de la seva poc estimada feina per pagar una vida conjunta amb la Sílvia. És la Laura que beu whisky per portar la contrària al seu marit. És l’Abel que que ha invertit en una constructora. Si el sector immobiliari s’ensorra, si el marit t’abandona, si la feina s’acaba o el projecte es frustra, aquesta serà la seva ruïna i també la nostra. Ha passat. És avui. És La Ruïna.

 

LA VILLARROEL
4 setembre al 19 octubre de 2008. de dimarts a diumenge


RESERVA LES TEVES ENTRADES TRUCANT A PROMENTRADA


Imprescindible realitzar la reserva por telèfon i identificar-se
com a AMIC DE FLYHARD

PREU 14 Euros.

Horari: de dilluns a divendres de 9 a 19h.

Les reserves pel mateix dia de l'espectacle hauran d'efectuar-se abans de les 14h. (del divendres en cap de setmana)

Pagament amb targeta de crèdit o dèbit.


LA VILLARROEL
4 setembre al 19 octubre de 2008. de dimarts a diumenge

TEMPORADA ALTA - TEATRE DE SALT
25 octubre 2008

TEATRE PRINCIPAL PALMA
13 i 14 desembre 2008

 

ABEL - Han sentit alguna notícia sobre l'informe del Fons Monetari Internacional?
RICKY - Què?
ABEL - Fons monetari.
TONI - No, per?
ABEL - És que fa unes hores que no em funciona internet... i necessitaria saber quins informes ha tret l'FMI...
RICKY - Què diu?
ABEL - Suposo que van sentir les declaracions que va fer Alan Greenspan la setmana passada, no?
TONI - Green, què?
ABEL - Greenspan.
TONI - Alan Greenspan?
ABEL - L'exdirector de la reserva federal.
SILVIA - No.
ABEL - Parlava d'una possible recessió que afectaria l'economia americana i en conseqüència l'europea...
RICKY - Una recessió?
ABEL - Un crash econòmic.

 
s

VOLEM ANAR AL TIBIDABO

Text i direcció
Cristina Clemente
Repartiment
Roser Blanch ELI
Clara Cols MARTA
Alícia Puertas LUCÍA

Espai escènic Cristina Clemente i FlyHard
Espai sonor Jordi Casanovas
Producció FlyHard Produccions S.L.


Durada 60 minuts

SINOPSI
Dues germanes de vint pocs anys reben la notícia que la seva mare pateix Alzheimer. Des del primer moment tenen clar el seu objectiu: que la seva mare i el seu pare siguin feliços malgrat les circumstàncies. I això passa per amagar la malaltia de la mare a ella mateixa però també al pare. Poc a poc però els obstacles aniran apareixent i elles aniran solucionant-los com puguin, potser amb immaduresa però sempre mogudes per l’amor cap als seus progenitors.

 

VERSUS TEATRE
25 octubre al 23 novembre 2008

 

CRISTINA CLEMENTE I GÀLVEZ
(Barcelona, 1977)
Actualment estudia 4t curs de direcció i dramatúrgia a l'Institut del Teatre de la diputació de Barcelona. Ha participat en diversos seminaris a la Sala Beckett amb professors com Xavier Albertí, Sanchís Sinisterra, Carles Batlle, Sergi Belbel, Javier Daulte, entre d'altres. Ha treballat com a assistent de direcció en els següents espectacles: Les Falses Confidències dirigit per Sergi Belbel al Teatre Nacional de Catalunya i Nausica dirigit per Hermann Bonnin al Teatre Grec. I com a ajudant de direcció en l'espectacle: En Pólvora dirigit per Sergi Belbel al Teatre Nacional de Catalunya, Molta Aigua de Carles Mallol i direcció de Víctor Muñoz i A la Toscana, escrita i dirigida per Sergi Belbel. Com a dramaturga, ha estrenat l'obra “Consell familiar” al Cicle de nous dramaturgs de Tarragona i “Marc i Paula” estrenada a l'Institut del Teatre de Barcelona. Va participar en el programa de Com radio “Area de txt”, amb el text “Amics entre comentes”. Va escriure la sitcom radiofònica: “l'estiu ideal” per a Com radio. Ha escrit el text “Trivial” per a un recull de textos breus de l'AADPC. També se n'ha fet una lectura dramatitzada de l'obra “Zèppelin” dins el “Cicle tot un any de teatre català contemporani”, a la Sala Beckett. Al mes de desembre del 2007 va estrenar “la Paradise Band”, al Teatre lliure.

 

LENA WOYZECK


Repartiment: Clara Cols, Mireia Fernández, Alícia Puertas, Mercè Boher i resta de repartiment a determinar.
Text, direcció, i espai escènic: Jordi Casanovas
Producció: FlyHard Produccions
Amb el suport de: Temporada Alta 2008
Durada aproximada: 60 minuts

SINOPSI
LENA WOYZECK, en aquesta ocasió, és una noia que treballa de caixera en una franquícia de menjar ràpid. Fa totes les hores que pot per pagar-se una vida precària al costat de la seva parella, el Marc. El Marc no treballa, és ingenu, innocent i massa ociós. Lena Woyzeck també ha acceptat seguir unes proves mèdiques a canvi de rebre diners. Lena comença a veure que les coses i que el món no van com haurien d’anar. Mentrestant, alguns intel·lectuals valoren que la gent sense formació, poc cultes, viuen vides menys virtuoses. La por plana per sobre dels personatges així com ho fa sobre nosaltres mateixos. Por a la natura, por a la rebel·lió, por al veí, por a ser abandonats.
LENA WOYZECK és una reescriptura a partir d’aquest mite entorn de l’esquizofrènia i la responsabilitat civil, WOYZECK de Georg Buchner, ens serveix per parlar de nou sobre les pors i frustracions més contemporànies. Una tragèdia, també, massa comuna en els nostres dies.

 

TEMPORADA ALTA - SALA PLANETA
11 i 12 novembre 2008

 

   

 

LA REVOLUCIÓ

Text, direcció i espai escènic: Jordi Casanovas
Repartiment: Roser Blanch, Clara Cols, Borja Espinosa, Mireia Fernández, Pablo Lammers, Sergio Matamala, Alícia Puertas.


Una producció de FlyHard, El Canal, La Villarroel i Germinal Producciones.


“Avui me n’he adonat que tot el que hem fet fins ara ha estat un error. És veritat, ho hem anat construïnt amb convicció, tenacitat i ganes, pensant que era el millor dels móns possibles però, desenganyem-nos, hem arribat a un carreró sense sortida. Avui me n’he adonat i no espararé gaire temps per posar fi a aquesta situació. Tranquils, aquesta no és pas una carta de suïcidi, aquesta és una carta de revolució.”

 

EL CANAL centre d'arts escèniques
24 gener 2009
LA VILLARROEL
30 de gener al 29 març 2009

 

 

       

CITY/SIMCITY

Text i direcció: Jordi Casanovas
Intèrprets:
Roser Blanch - Helena
Clara Cols - Júlia
Pablo Lammers - Daniel
Sergio Matamala - Alejandro Zamora

Escenografía: Jordi Casanovas
Il·luminació i so: Fernando Portillo
Construcció escenografía: Xarli
Producció executiva: FLYHARD produccions.
Fotografies: Ferran Mateo
Una producció de FLYHARD i Sala Beckett.
Amb el suport de: Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC)
Col·labora: AREAtangent
Agraïments: Alan Lammers, Xavier Valdés.


Durada de l’espectacle: 70 minuts

Tercera part de la trilogía Hardcore Videogames, formada també per WOLFENSTEIN i TETRIS.

EN PREPARACIÓ: GIRA EN VERSIÓ CASTELLANA

 

Ells són joves, s’han format i han invertit un temps considerable dins aquesta monumental empresa però, tal com està l’actual estructura, sembla impossible que puguin millorar de càrrec. Ells s’hi han esforçat per aconseguir-ho i ara no estan disposats a quedar-se passius.
Ells no volen arribar a ser els amos de l’empresa, no volen ser els més importants ni els més ben pagats. Ells només volen una feina estable, tranquil·la i amb prou temps lliure per fer les vacances a Buenos Aires.

   
 
  TEMPORADA 2007 - 2008  

AQUESTA TAMPOC SERÀ LA FI DEL MÓN

Text i direcció
Jordi Casanovas
Repartiment Roser Blanch
Clara Cols
Borja Espinosa
Mireia Fernandez
Pablo Lammers
Sergio Matamala
Alícia Puertas
Escenografia Jordi Casanovas
So Fernando Portillo
Producció executiva FLYHARD produccions
Una producció de FLYHARD i Festival Temporada Alta 2007

 

 

Any 2007. En algun lloc del planeta, potser hi trobem una secreta organització dirigida per persones que no mostren la seva cara, que són un cognom. Qui forma part d’aquesta organització? Qui l’ha creada? Qui la sustenta? Els seus subordinats s’encarreguen de dur a bon port els seus plans.

CITY/SIMCITY

Text i direcció: Jordi Casanovas
Intèrprets:
Roser Blanch - Helena
Clara Cols - Júlia
Pablo Lammers - Daniel
Sergio Matamala - Alejandro Zamora

Escenografía: Jordi Casanovas
Il·luminació i so: Fernando Portillo
Construcció escenografía: Xarli
Producció executiva: FLYHARD produccions.
Fotografies: Ferran Mateo
Una producció de FLYHARD i Sala Beckett.
Amb el suport de: Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC)
Col·labora: AREAtangent
Agraïments: Alan Lammers, Xavier Valdés.
Durada de l’espectacle: 70 minuts
Tercera part de la trilogía Hardcore Videogames, formada també per WOLFENSTEIN i TETRIS.

 

 

TEMPORADA AL CLUB CAPITOL SALA 1

del 23 de maig al 22 de juny de 2008

 

MERCEDES BENZ SEGONS ELS OCELLS
proposta de posada en escena

Text Emiliano Pastor Steinmeyer
Direcció i es pai sonor:
Jordi Casanovas
Intèrprets:
Roser Blanch – ÀNGEL
Clara Cols – NOIA
Borja Espinosa – AMIC
Mireia Fernández – VEU, COMPRADORA i HÀMSTER
Pablo Lammers – PESCADOR
Sergio Matamala - NOI
Alícia Puertas - NEN

SINOPSI
A l’interior d’un cotxe Mercedes-Benz hi viuen un noi, un nen i una noia. Ells s’han trobat perquè estan sols, no tenen a ningú i per això s’aferren a l’esperança que algun dia Déu els faci una senyal. Esperen la senyal per saber que Déu els escolta i en té cura. Un Àngel cau, precipitat des del cel i demanarà ajuda a aquesta obligada família. Per alguns, aquesta serà la primera senyal. Mentrestant, el nen resará perquè el seu hàmster algun dia vagi al cel, el noi haurà de convèncer al seu amic que li deixi un temps el cotxe per poder-hi viure i un pescador voldrà conèixer una mica més a la noia.

 

SALA BECKETT

18 de setembre de 2007

 
  TEMPORADA 2006 - 2007  

ANDORRA

text, escenografia i direcció: Jordi Casanovas
intèrprets:
Roser Blanch és MÒNICA
Clara Cols és MARTA
Pablo Lammers és TATO
Sergio Matamala és MANU
ajudant il·luminació: Xavier Valdés
tècnic: Fernando Portillo
imate gràfica: Neus Arnan i Marc Llibreproducció:
FLYHARD produccions SL
INJUVE (Ministerio de trabajo y asuntos sociales.)
Col.laboració:
AREAtangent, plataforma de creació.


La durada aproximada de l'espectacle és d'1 hora.

ANDORRA va ser guardonada amb el premi Marqués de Bradomín 2005.

ANDORRA va fer temporada al Versus Teatre de Barcelona del 22 d’agost al 24 de setembre de 2006


La versió en castellà va ser presentada el 17 i 18 de novembre de 2006 al Círculo de Bellas Artes de Madrid.

DOSSIER GRÀFIC ANDORRA - descarregar (PDF)

 

   
ANDORRA
¿Quién de nosotros en un momento u otro de su vida no se acuerda de los viajes a Andorra a comprar azúcar y queso? ¿Quién no recuerda el “más barato que en Andorra”?... Este es el punto de partida de “Andorra”, una comedia que explota el lugar común de nuestra historia sentimental, que ha pasado a formar parte de la mitología familiar. Esos viajes que tuvieron su momento de esplendor en los años ochenta son hoy un costumbrismo trasnochado fruto de una situación económica.
La pieza teatral se está representando en el Versus Teatre, una gota de agua en el agosto cultural catalán, y nos descubre a un joven dramaturgo dotado para la comedia con la capacidad de emocionar al espectador. No todos los días pasa.
Se trata de una historia de momentos encadenados por la música pop con un toque de comedia juvenil. Dice mucho de la extraordinaria habilidad de su autor, Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978), como dramaturgo que aceptamos rápidamente las condiciones de su peculiar viaje sentados en unos sofás de color naranja. El eje temático de “Andorra” son cuatro jóvenes, dos chicos y dos chicas, preocupados por el amor y las vacaciones. La pieza está estructurada en pequeñas escenas monologadas o dialogas que se separan por una música que refleja el espíritu juvenil. El resultado es una comedia apasionante, divertida, fresca, llena de música, inteligencia y atrevimiento, el espectador no puede por más que sentir un lifting del corazón.

La peripecia argumental nos habla de la historia de Manu -Sergio Matamala-, un joven a punto de licenciarse, pero ante la presión de los exámenes finales decide realizar una excursión a Andorra con su amigo del alma Tato –Pablo Lammers- y la novia de Tato, Mónica –Roser Blanch-; a la excursión se suma la hermana de Tato, Marta –Clara Cols-. En un principio a Manu, que realiza las veces de narrador de la historia, no le gusta este añadido último, pero cambia de idea en el momento que establece una relación especial con Marta, momento a partir del cual el suspense y el interés de la comedia van hacia arriba hasta la sorpresa final. La pieza encierra un tratado de moral centrado en el amor en silla de ruedas envuelto en una divertida retahíla de chistes sobre el tema. Sin duda la minusvalía física es el tema de reflexión y dardo en la diana de la propia capacidad de sátira del personaje en silla de ruedas. Todos los actores están bien, pero la obra está escrita para que brille con especial luz el personaje de Marta, Clara Cols.

La frescura de la música pop, la poesía, los automóviles que siempre se estropean, Internet, la complicidad entre amigos, cierta forma de vestir y toda una filosofía de la juventud se dan la mano en la pluma de uno de los valores más prometedores entre los jóvenes dramaturgos catalanes. La obra viene con un premio bajo el brazo, el Marqués de Bradomín 2005, y la dirección del espectáculo corre a cargo del propio autor, todo un descubrimiento para las salas comerciales.

Si os gustan las películas románticas, las series tipo “Friends”, las comidas divertidas, las incertidumbres de los jóvenes, las buenas intenciones, los amores difíciles y la música pop debéis pasaos por el Versus para ver “Andorra”.

J. A. Aguado - Diari de Terrassa. 30 / 08 / 06

 

 

 

 

         

 

 

 

 

         
 
 

TEMPORADES 2003 - 2005

 

 

 

           

I LOVE TV

Text, direcció i soundtrack >>
Jordi Casanovas

Intèrprets>>
Roser Blanch, Xavi Vallès, Mireia Fernández i Jordi Casanovas.

Estrenada l’octubre de 2004, al Forat del Pany de Vilafranca del Penedès.

Es va representar a AREAtangent, Barcelona l’ abril de 2005, i amb ella la posada en contacte amb aquest col.lectiu que acabaria amb la residència de la companyia.

 

 

 

 
SINOPSI
En uns moments en els que la televisió es veu més demonitzada que mai, i es podria dir que ja portem diverses dècades, volem fer un cant a la televisió, una oda... a la que ha estat mestre i mainadera d’una generació ( finals 70, principi 80 ). Volem homenatjar les sèries que ens van marcar, volem relativitzar la maldat de la tele. Volem mostrar les mancances d’aquells grups socials que ens són més propers i que es caracteritzen per criticar la televisió de forma descarnada i, com a conseqüència, a insultar els seus televidents que, en definitiva, són la majoria de la població. L’alta cultura diu què s’ha de llegir. Els moderns miren telebasura, o teleporqueria, per interès sociològic. L’alta cultura mai s’ha ocupat de millorar la televisió, només d’insultar-ne els seus clients.
 

Clip final del muntatge
 

KUINA KALATANA


Text, direcció, soundtrack >>
Jordi Casanovas

Intèrprets >>
Roser Blanch, Carme Cervera, Clara Cols, Empar Mateu, Marina Mestres, Joan Montserrat i Xavi Vallès.

Estrenada l’agost de 2005, a la Sala Trinitaris de Vilafranca del Penedès

 

 

Versió teatral basada lliurement en el film Karate Kid de John G. Avildsen de 1984, amb una estètica dels anys 80 i una banda sonora, gairebé en la seva totalitat de Michael Jackson -un home que només va fins els 80, des de llavors que només ha començat a morir. Per ell, una reivindicació.

 
SINOPSI
Una noia, l’Anna, és nova a l’Institut de Nova Cuina Catalana, és per això que algunes de les altres alumnes se’n riuen i la maltracten. Només un noi, en Joan, ofereix una mica d’atenció a l’Anna que, malauradament, no sap cuinar gens. El que no sap l’Anna és que el Joan és l’exparella de la Marta, l’alumne més avantatjada de l’institut. És per això que després de diverses disputes entre la Marta i l’Anna, aquesta última, gairebé irracionalment, decideix reptar a l’Anna al concurs de nova cuina catalana que es convoca anualment entre els nous gastrònoms. Davant aquesta decisió tant visceral, l’Anna se n’adona que necessita algú que li ensenyi totes les tècniques per fer un bon plat de cuina catalana. L’Anna topa amb la Sra. Sardà, una experta mestressa de casa que es coneix el plats catalans més tradicionals i que concep la cuina com una filosofia de vida. L’Anna entrenarà amb la Sra. Sardà, mitjançant unes tècniques peculiars, per poder vèncer a la Marta al campionat de nova cuina catalana.
     

NEOGURNING GENERATION

Text, direcció, escenografia i soundtrack>>
Jordi Casanovas
Intèrprets>>
Roser Blanch, Xavi Vallès, Pablo Lammers, Sergi Soler i Mireia Fernández.

Ajudant de direcció>>
Xavi Valdès
So il·luminació>>
Fernando Portillo
Camera>>
Àlex Resta i Jordi Canchales
Regidoria>>
Montse Rodríguez

Estrenada el març de 2005, al Teatre Cal Bolet de Vilafranca del Penedès 

 
SINOPSI
Sonia Nogué. ella, de moment, no és ningú. Molts poden pensar que ser la recepcionista d’una empresa de vols a baix preu és poc satisfactori. Ella també ho pensa. els dimecres se la pot trobar en un bar prop del Macba escoltant recitals de poesia. Un cop va participar en un espectacle que no volia comunicar res. // Marc Becelas, que es fa dir Mark Bez. És dissenyador gràfic freelance, que vol dir que té molt poca feina. a les estones lliures es dedica a imaginar què faria si pogués escriure un guió de cinema. No ho ha fet mai. Ni el d’un curtmetratge. Ha cursat diversos seminaris de dubtosa qualitat sobre el tema. el fet d’estudiar sobre el guionatge el fa convèncer-se que ja és productiu. A hores d’ara, hi deu haver més de mil guionistes que no estan escrivint res. Estem en un lloc on els poetes i els anticapitalistes surten de sota les pedres. això tan podria ser Vilafranca com Barcelona.
 

Fragments del muntatge "Neoburning Generation"