KUINA KATALANA

NEOBURNING

I LOVE TV

GEBRE

KUINA KATALANA (2005)

SINOPSI
Una noia, l’Anna, és nova a l’Institut de Nova Cuina Catalana, és per això que algunes de les altres alumnes se’n riuen i la maltracten. Només un noi, en Joan, ofereix una mica d’atenció a l’Anna que, malauradament, no sap cuinar gens. El que no sap l’Anna és que el Joan és l’exparella de la Marta, l’alumne més avantatjada de l’institut. És per això que després de diverses disputes entre la Marta i l’Anna, aquesta última, gairebé irracionalment, decideix reptar a l’Anna al concurs de nova cuina catalana que es convoca anualment entre els nous gastrònoms. Davant aquesta decisió tant visceral, l’Anna se n’adona que necessita algú que li ensenyi totes les tècniques per fer un bon plat de cuina catalana. L’Anna topa amb la Sra. Sardà, una experta mestressa de casa que es coneix el plats catalans més tradicionals i que concep la cuina com una filosofia de vida. L’Anna entrenarà amb la Sra. Sardà, mitjançant unes tècniques peculiars, per poder vèncer a la Marta al campionat de nova cuina catalana.

Versió teatral basada lliurement en el film Karate Kid de John G. Avildsen de 1984, amb una estètica dels anys 80 i una banda sonora, gairebé en la seva totalitat de Michael Jackson -un home que només va fins els 80, des de llavors que només ha començat a morir. Per ell, una reivindicació.

Text, direcció, soundtrack >>
Jordi Casanovas

Intèrprets >>
Roser Blanch, Carme Cervera, Clara Cols, Empar Mateu, Marina Mestres, Joan Montserrat i Xavi Vallès.

Estrenada l’agost de 2005, a la Sala Trinitaris de Vilafranca del Penedès

 

SINOPSI
Sonia Nogué. ella, de moment, no és ningú. Molts poden pensar que ser la recepcionista d’una empresa de vols a baix preu és poc satisfactori. Ella també ho pensa. els dimecres se la pot trobar en un bar prop del Macba escoltant recitals de poesia. Un cop va participar en un espectacle que no volia comunicar res. // Marc Becelas, que es fa dir Mark Bez. És dissenyador gràfic freelance, que vol dir que té molt poca feina. a les estones lliures es dedica a imaginar què faria si pogués escriure un guió de cinema. No ho ha fet mai. Ni el d’un curtmetratge. Ha cursat diversos seminaris de dubtosa qualitat sobre el tema. el fet d’estudiar sobre el guionatge el fa convèncer-se que ja és productiu. A hores d’ara, hi deu haver més de mil guionistes que no estan escrivint res. Estem en un lloc on els poetes i els anticapitalistes surten de sota les pedres. això tan podria ser Vilafranca com Barcelona.

Aquesta va ser la primera producció en la que es va poder comptar amb una infraestructura, magrat que modesta, de caràcter professional. Va significar la primera experiència de producció local per part de l’Ajuntament de Vilafranca.

Neoburning Generation va ser el punt de partida per definir el teatre de la companyia, que esdevindria més encarat cap a un públic jove.

Text, direcció, escenografia i soundtrack>>
Jordi Casanovas

Intèrprets>>
Roser Blanch, Xavi Vallès, Pablo Lammers, Sergi Soler i Mireia Fernández.

Ajudant de direcció>>
Xavi Valdès

So il·luminació>>
Fernando Portillo

Camera>>
Àlex Resta i Jordi Canchales

Regidoria>>
Montse Rodríguez

Estrenada el març de 2005, al Teatre Cal Bolet de Vilafranca del Penedès 

Fragments del muntatge "Neoburning Generation"

Un dels dos anuncis emesos per promocionar l'obra

SINOPSI
En uns moments en els que la televisió es veu més demonitzada que mai, i es podria dir que ja portem diverses dècades, volem fer un cant a la televisió, una oda... a la que ha estat mestre i mainadera d’una generació ( finals 70, principi 80 ). Volem homenatjar les sèries que ens van marcar, volem relativitzar la maldat de la tele. Volem mostrar les mancances d’aquells grups socials que ens són més propers i que es caracteritzen per criticar la televisió de forma descarnada i, com a conseqüència, a insultar els seus televidents que, en definitiva, són la majoria de la població. L’alta cultura diu què s’ha de llegir. Els moderns miren telebasura, o teleporqueria, per interès sociològic. L’alta cultura mai s’ha ocupat de millorar la televisió, només d’insultar-ne els seus clients.

Aquest va ser un espectacle creat a l’espera de poder començar a treballar sobre NEOBURNING GENERATION. Es tractava d’un entreteniment, un joc. A la fi, s’ha anat convertint en una referència constant i motiu de diverses oportunitats que ens han anat apareixent. Es tracta de la primera visió a fons encarada a la cultura Pop, que es repetirà posteriorment.

Text, direcció i soundtrack >>
Jordi Casanovas

Intèrprets>>
Roser Blanch, Xavi Vallès, Mireia Fernández i Jordi Casanovas.

Estrenada l’octubre de 2004, al Forat del Pany de Vilafranca del Penedès.

Es va representar a AREAtangent, Barcelona l’ abril de 2005, i amb ella la posada en contacte amb aquest col.lectiu que acabaria amb la residència de la companyia.

A l’agost de 2005 es representava a la Casa Baumann de Terrassa i al juliol de 2006 a l’Obrador d’estiu de la Sala Beckett a Argelaguer.

SINOPSI
En l’habitació d’una casa perduda enmig de la neu es troben Clara i Roser. Clara no vol fer el que Roser vol que facin. Però potser canviïn d’opinió. Marina arriba en un mal moment per saludar i visitar-les. Ni la Roser ni la Clara saben dir qui és la Marina. La Marina no és qui sembla. El que volia fer la Roser potser no està tan lluny d’aconseguir-se, només caldrà canviar algunes actituds. Tot el que havia de passar potser, de fet, ja ha passat. Roser pateix amnesia. Clara pateix insomni. Sota aquests paràmetres és difícil dir si les coses passen de debò o són imaginades. Es cometrà o s’ha comès un assassinat. No en sabem la víctima. Alguna d’elles no sap qui és la víctima. Només un regressió ens pot explicar la veritable naturalesa d’aquesta relació malsana entre les tres dones: Marina, Clara i Roser.

Aquest va ser el primer muntatge d’un equip que es mantindria fins a dia d’avui. El text era volgudament misteriós, amb pinzellades i semblances als textos de Harold Pinter. Aquesta relativitat i indefinició el van fer un espectacle molt estètic. De totes formes, va ser el motiu per aconseguir experiència, participar a la Mostra de Teatre de Barcelona i trobar idees que es repetirien, més tard, en altres muntatges.

Text, direcció, escenografia i soundtrack>>
Jordi Casanovas

Intèrprets>>
Roser Blanch, Clara Cols i Marina Mestres.

Estrenada el novembre de 2003, a la Sala Trinitaris de Vilafranca del Penedès el novembre de 2003.

També es va representar durant la X Mostra de teatre de Barcelona a la Sala Beckett el novembre de 2004.