SINOPSI:

LENA WOYZECK, en aquesta ocasió, és una noia que treballa de caixera en una franquícia de menjar ràpid. Fa totes les hores que pot per pagar-se una vida precària al costat de la seva parella, el Marc. El Marc no treballa, és ingenu, innocent i massa ociós. Lena Woyzeck també ha acceptat seguir unes proves mèdiques a canvi de rebre diners. Lena comença a veure que les coses i que el món no van com haurien d’anar Mentrestant, alguns intel·lectuals valoren que la gent sense formació, poc cultes, viuen vides menys virtuoses. La por plana per sobre dels personatges així com ho fa sobre nosaltres mateixos. Por a la natura, por a la rebel·lió, por al veí, por a ser abandonats.

LENA WOYZECK és una reescriptura a partir d’aquest mite entorn de l’esquizofrènia i la responsabilitat civil, WOYZECK de Georg Buchner, ens serveix per parlar de nou sobre les pors i frustracions més contemporànies. Una tragèdia, també, massa comuna en els nostres dies.Buchner ens va deixer una magnífica obra a partir d’una notícia real. Ens hem quedat amb aquest mite, amb part de la seva estructura i li hem donat una volta. No és el Woyzeck de Georg Buchner, ell no en té cap culpa, ell ja va fer bé la seva feina.

Nosaltres necessitem parlar de la nostra època i ens encanta el mite de Woyzeck, per això l’hem situat a dia d’avui, en un Pans & Company i enmig de les pors i els dubtes de la nostra més actual societat. Les nostres creences i el que busquem a la vida són ben diferents que les de fa doscents anys, d’aquest contrast també en podrem les eines necessaries per poder dibuixar el món que vivim.

FITXA ARTÍSTICA:

Text i direcció: Jordi Casanovas

Intèrprets: Anna Alborch, Rubén Ametllé, Mercè Boher, Alba Casera, Clara Cols, Borja Espinosa, Mireia Fernández, Pablo Lammers, Sergio Matamala, Albert Mora, Alícia Puertas, Jordi Vaqué.

Vestuari: Celeste Carnero i Flyhard

Espai escènic i sonor: Jordi Casanovas

Il·luminació i tècnic: Fernando Portillo

Producció: Flyhard Produccions S.L.

ESTRENA:

11 de novembre de 2008, SALA LA PLANETA (Girona)

Festival de Tardor de Catalunya –Temporada Alta

CRÍTIQUES:

- La felicitat segons Büchner

Georg Büchner era un nihilista radical i el seuWoyzeck un udol infrahumà –un Munch fet lletra– des d’un pou fosc. El sistema sap com proveir-se de les víctimes necessàries perquè l’engranatge d’explotació funcioni. Canvia el discurs, les formes d’opressió, però la relació de poder segueix una pauta invariable a través de les dècades, les revolucions i contrarevolucions. Per a un dramaturg és relativament fàcil apropiar-se del personatge i portar-lo a la seva realitat. La versió femenina ressuscitada per Jordi Casanovas, LenaWoyzeck, és un ésser tan alienat comel seu ancestre dramàtic.Un treball miserable, una vida assetjada per la bogeria i uns sentiments entregats a la persona equivocada, tot i que en elWoyzeck de Büchner l’amor encara és un últim refugi. El pessimisme de l’autor alemany ésmés directe. Casanovas accepta la sofisticació de les estratègies del seu segle i introdueix l’ham de la felicitat i els seus placebos químics. Büchner parlava de moral per omplir les boques dels amos. Casanovas democratitza la hipocresia de les grans paraules per mostrar

com s’ha buidat el seu significat. El final és comú i ambaquesta decisió, Casanovas atempta per primera vegada contra la coherència del seu temps. Aquesta soga històrica no té gaire sentit en una societat amb instruments més subtils per acabar amb l’ésser  humà. Amb un micròfon, una càmera i una pregunta estúpida es tritura el que queda de despulla humana. Aquest muntatge manté la tensió qualitativa de la carrera de Casanovas sense revolucionar els seus precedents. La tragèdia continua sent igual de demolidora, només s’hade trobar el o la protagonista adequada i Casanovas la té en Clara Cols,impactant i convincent en la seva desbocada carrera cap al no-res.

Juan Carlos Olivares, Avui 13.11.08