2010 – Els últims dies de Clark K.

Text >>

Alberto Ramos

Direcció i Espai Escènic >>

Jordi Casanovas

Intèrprets>>

Sergi Bittán
Borja Espinosa
Laia Martí
Alícia Puertas

Ajudant de direcció: Blanca Bardagil
Producció executiva: Marina Fita
Ajudantia de producció i regidoria: Blanca Caminal
Il·luminació: Dani Martínez
Fotografia:  Roser Blanch
Logística sala: Clara Cols i Pablo Lammers
Administració: Sergio Matamala

Producció: FlyHard Produccions

Durada de l’espectacle: 90 minuts

A hores d’ara ja tothom sap que ell és l’àlter ego d’en Superman. La Lois li ho confirma. És per això que comença a tenir seriosos dubtes de si l’amor de la Lois i l’interès de tots els qui té al voltant només es manté gràcies a que és un superheroi. Aquest problema existencial no seria tan important si no descobríssim que en Clark Kent i en Superman, realment, no són una mateixa persona. Els dos han mantingut viu l’equívoc, cap d’ells ha denunciat a l’altre i, els dos, efectivament, són parella de la Lois, sense que ella ho sàpiga. Clark i Superman hauran de lluitar per mantenir un equilibri que és a punt de trencar-se. Si no ho aconsegueixen, descobriran què és més dur: aparentar ser superheroi quan ets algú més aviat maldestre o mirar de convertir-se en humà quan s’és perfecte.

CRÍTIQUES

¿Alguna vez te habías imaginado como sería la vida de pareja de Clark Kent con Lois Lane? o ¿Cómo sería vivir con un superhéroe? En la SalaFlyHard nos dan una fantástica respuesta a estas preguntas con muchas dosis de humor, buenas interpretaciones y con una escenografía muy cuidada en detalles.

Desde luego, estrenar una obra de teatro sobre Superman es original y llamativo, y más aún, desarrollar su historia como la desarrollan aquí: acercando al superman del cine a la vida cotidiana y contándonos, de manera razonable, el día a día de un superhéroe en sus relaciones interpersonales e íntimas y en como conllevar las situaciones laborales y sociales, entre otras; y sin centrarse en lo que se centran las películas: el héroe volando y rescatando gente y gente, coches explosionando, luchas contra Lex Luthor… en otras palabras: acción.

Aquí la acción es muy distinta: es acción en la rama de las emociones y sentimientos, y acción a la hora de enfrentar problemas de identidad, autoestima y seguridad propia, que al parecer (y ¿porqué no?), también los puede padecer un super hombre. Un super hombre, al que por cierto, le queda muy bien el traje, y no sé si el actor de esta obra se preparó físicamente para este personaje, pero está estupendo.

El espectáculo nos arranca muchas risas, nos regala momentos de tensión y nos entretiene de principio a fin. Loise Lane está espléndida en toda la obra y la energía de todos los actores rebosa en el escenario, que por cierto, está muy bien logrado, y aunque, el espacio es pequeño, está muy bien aprovechado. Pocas butacas hacen del espacio un ambiente más intimista y acogedor, y de alguna manera eso te acerca también, significativamente, a los actores y a la historia.

PLAYON BARCELONA

—

Què passaria si Superman i Clark Kent fossin dues persones diferents? Alberto Ramos ens llença aquesta pregunta en la que és la seva primera obra teatral representada, i intentar contestar-la durant la funció. Els últims dies de Clark K és una comèdia que ratlla la línia entre realitat i ficció. Però aquest Superman del segle XXI no es conforma amb el paper d’heroi de còmic i ens proposa un debat entre el valor de les persones simplement pel que són i no pel que fan veure.
En una societat on s’alça a categoria d’heroi a tota aquella persona que fa alguna cosa fora del normal, resulta que ser l’alter ego de Superman està molt cotitzat i n’hi ha més d’un, això ser heroi també cansa i es necessiten fer vacances. Sergi Brittán i Borja Espinosa s’enfronten per aconseguir conquistar a la dama, que és allò que tot superheroi busca.
Laia Martí és Lois, que a diferencia del còmic es cansa de ser la xicota d’un superheroi i desitja viure més tranquil·la, sense que el seu home hagi d’estar dia i nit pendent de salvar al món. Martí dibuixa un personatge amb alts i baixos, una mica allunyada interpretativament parlant dels dos actors masculins.
Nova i arriscada producció de la SALAFlyHard, després de l’èxit “arrollador” que va aconseguir amb Un home amb les ulleres de pasta. En la seva recerca de noves promeses de la dramturgia catalana contemporània, ara li toca el torn a un desconegut Alberto Ramos, del que desitgem veure més peces perquè combina enginy, valentia i ganes de no deixar a ningú indiferent, cosa que, d’una altra banda, desgraciadament no abunda en el teatre català actual.
Amb la bona notícia de la prorrogació de les funcions fins al 28 de març, ja no hi ha excusa possible per deixar d’anar-hi. La SALAFlyHard torna a apostar per la qualitat, la frescor i l’originalitat que l’estan convertint en una de les sales de referència del circuit teatral independent a Barcelona.
BUTAQUES I SOMNIS

—

És un ocell? És un avió? No! És Superman! Només és Superman. L’autor debutant Alberto Ramos va imaginar una premissa dramàtica per a nota: Clark Kent i Superman són dos i Lois Lane no ho sap. Basant-se en la bíblia reformada del famós còmic (Lois viu amb Clark i sap la seva identitat secreta), Ramos supera l’anècdota inicial i desenvolupa una sòlida història que es mou escena a escena de l’ocurrència freak al drama d’emocions quan un superheroi vol ser també un home corrent; un suplantador es retira temporalment de la comèdia, i una dona busca respostes a una relació (un trio ocult) que només li ofereix frustracions. Una dona que avorrirà volar amb Superman. Això serà el més intens que li oferirà l’home perfecte. Una mescla de gèneres impossible que havia de cridar l’atenció de Jordi Casanovas, director de l’opera prima. Sense arribar a la foscor dramàtica d’El protegit de Night Shyamalan, Els últims dies de Clark K. proposa una atractiva reflexió sobre les ombres íntimes d’allò extraordinari. Malgrat que en la seva part final es força el drama amb l’aparició del personatge de Lana Lang, el més interessant d’aquesta obra és superar la raresa de la capa vermella i acabar amb la soledat de Bergman. El particular estil ‘natural’ de la direcció de Casanovas funciona a mitges. Hi ha més voluntarisme que complexitat interpretativa en els actors aliens a l’òrbita FlyHard (Lois-Laia Martí i Superman-Sergi Bittán), però amb Clark i Lana  (Borja Espinosa i Alícia Puertas) comparteixen un alt grau de sinceritat, augmentat per la complicitat espacial que exigeix el saló-teatre de la Sala FlyHard. No hi ha refugis  perquè els actors recorrin a trucs de l’ofici. Quan s’acaba el drama, la desolació del rostre de Bittan s’imposa al cos entrenat per ficar-se dins el vestit de Superman.

–Juan Carlos Olivares