CRONOLOGIA FlyHard

2003
Jordi Casanovas escriu i dirigeix “Gebre”, protagonitzada per Roser Blanch, Clara Cols i Marina Mestres i que significarà la primera llavor per crear una companyia professional centrada en el teatre contemporani de textos amb temàtiques actuals i de risc.

2004
Juliol del 2004, Vilafranca del Penedès, Roser Blanch, Xavier Vallès i Jordi Casanovas funden la Companyia FlyHard.

“I love TV”  el primer muntatge de la companyia. S’estrena a Vilafranca del Penedès i després fa temporada, l’any 2005, a AREAtangent, iniciant amb la sala barcelonina un fructífer període de col·laboració.

2005
S’incorporen a la companyia, Clara Cols, Pablo Lammers i Sergio Matamala per engegar un projecte senzill però ambiciós que havia de determinar l’estil de la companyia. Així, amb la complicitat de l’espai AREAtangent, que va acollir la companyia en residència, es va plantejar la trilogia d’obres a partir de videojocs: “Wolfenstein”, “Tetris” i “City/Simcity”.

Plantejar una trilogia inspirada en videojocs era una aposta per la recerca d’un nou públic, allunyat dels teatres però àvid d’històries d’avui mateix.

2006
Gener 2006, s’estrena “Wolfenstein” a AREAtangent, que posteriorment faria temporada al VERSUS teatre, juny 2007.

Abril 2006, s’estrena “Tetris” a AREAtangent, que posteriorment faria temporada al VERSUS teatre, juny 2007.

La tercera peça ja no s’estrenaria a AREAtangent donat l’interès de la SALA BECKETT per incorporar-la al cicle d’UN ANY DE TEATRE CATALÀ.

2007
Gener 2007, s’estrena “City/Simcity” a la Sala Beckett amb un gran èxit de crítica i de públic, donant a conèixer la companyia a tot l’àmbit teatral barceloní. Aquell mateix any, es reposaven, doncs, “Tetris” i “Wolfenstein” al Versus Teatre. La trilogia seria guardonada amb els premis Serra d’Or al millor text teatral i amb el Premi Revelació de la crítica de Barcelona 2007.

2008
Borja Espinosa, Alícia Puertas i Mireia Fernández s’incorporen a la companyia

Setembre 2008, s’estrena “La Ruïna” al teatre LA VILLARROEL amb una gran rebuda per part de la crítica.

Novembre 2008, s’estrena “Lena Woyceck” a Temporada Alta a Girona.

Novembre 2008, s’estrena “Volem anar al Tibidabo” de Cristina Clemente al Versus Teatre. Primera col·laboració de la companyia amb la dramaturga Cristina Clemente. Premi Revelació  de la crítica de Barcelona 2009.

2009
Gener 2009, s’estrena “La Revolució” al teatre LA VILLARROEL. Premi Butaca al millor text teatral 2009.

Juliol 2009, s’estrena “Julia Smells”, primer muntatge de la companyia dirigit i escrit per Jordi Casanovas però interpretat per intèrprets externs a la companyia.

2010
S’incorporen a la companyia, en la vessant de producció, Marina Fita i Blanca Caminal.

Octubre 2010, la companyia reconverteix el que, fins ara, era el seu espai d’assaig en una sala d’exhibició. SALAFlyHard. Una sala compromesa amb l’autoria catalana contemporània. La rebuda de la primera temporada va ser immillorable, amb una bona recepció dels mitjans i crítica i una excel·lent acollida per part del públic que ha omplert totes les funcions dels muntatges exhibits el primer any. “Un home amb ulleres de pasta”, “Els últims dies de Clark K.”, “Volem anar al Tibidabo” i “Nit de ràdio dos punt zero”

FILOSOFIA

La companyia sempre ha cercat recolzar els muntatges sobre dos puntals principals: 1.- Un text que sigui sorprenent, directe, molt pròxim i amb personatges molt fàcils de reconèixer per part dels espectadors. 2.- Interpretacions naturals, deslliurades d’artifici, pròximes i plenes de matisos per aconseguir la major hiperrealitat possible. I sempre apostant per textos d’autors catalans i contemporanis. Ens apassionem pels textos d’ara i aquí perquè ens expliquen el lloc on vivim i ens generen les mateixes preguntes que tenim ganes de debatir.

MUNTATGES / MONTAJES

2004
NEOBURNING GENERATION
I LOVE TV – Vilafranca / AREAtangent / Obrador d’estiu.

2006
WOLFENSTEIN – AREAtangent (Gener 2006) / Versus Teatre (Juny 2007)
ANDORRA – Versus Teatre (Agost 2006)
TETRIS – AREAtangent (Abril 2006) / Versus Teatre (Juny 2007)

2007
CITY/SIMCITY – Premi Revelació de la crítica 2007 – Sala Beckett (Febrer 2007) /
Club Capitol (Juny 2008)
AQUESTA TAMPOC SERÀ LA FI DEL MÓN –  (Novembre 2007)

2008
LENA WOYZECK – La Planeta, Festival Temporada Alta (Novembre 2008)
LA RUÏNA – La Villarroel (Setembre 2008)
VOLEM ANAR AL TIBIDABO – Premi Revelació de la crítica 2009 – Versus Teatre ( Novembre 2008)/ SALAFlyHard (Maig 2011)

2009
LA REVOLUCIÓ – Premi Butaca al millor text 2009 – La Villarroel (Gener 2009)

2010
UN HOME AMB ULLERES DE PASTA – Premi Millor obra 2010 Premis Time Out. Sala FlyHard ( Octubre 2010)

2011
ELS ÚLTIMS DIES DE CLARK K. – Sala FlyHard (Febrer 2011)
NIT DE RÀDIO DOS PUNT ZERO – Sala Flyhard (Juliol 2011)

CRONOLOGÍA FlyHard CASTELLANO

2003
Jordi Casanovas escribe y dirige “Gebre”, protagonizada por Roser Blanch, Clara Cols y Marina Mestres y que significará el primer paso para crear una compañía centrada en el teatro contemporáneo de textos con temáticas actuales y de riesgo.

2004
Julio del 2004, Vilafranca del Penedès, Roser Blanch, Xavier Vallès y Jordi Casanovas fundan la Companyia FlyHard.

“I love TV” el primer montaje de la compañía. Se estrena en Vilafranca del Penedès, luego en 2005 el mismo montaje llega a AREAtangent para hacer temporada y empezar así una relación con la sala barcelonina que será de lo más fructífera.

2005
Se incorporan a la compañía, Clara Cols, Pablo Lammers y Sergio Matamala comienzan un proyecto sencillo pero ambicioso que va a determinar el estilo de la compañía. Así, con la complicidad del espacio AREAtangent, que acogió la compañía en residencia, se plantea la trilogía de obras a partir de videojuegos: “Wolfenstein”, “Tetris” y “City/Simcity”.

Plantear una trilogía inspirada en videojuegos era una apuesta por la búsqueda de un nuevo público, alejado de los teatros pero ávido de historias de hoy.

2006
Enero 2006, se estrena “Wolfenstein” en AREAtangent, que posteriormente hace temporada en el VERSUS teatre, junio del 2007.

Abril 2006, se estrena “Tetris” en AREAtangent, que posteriormente hace temporada en  el VERSUS teatre, junio 2007.

La tercera parte ya no se estrenaría en AREAtangent dado el interés mostrado por la SALA BECKET de incluir la obra en el ciclo de UN ANY DE TEATRE CATALÀ.

2007
Enero 2007, se estrena “City/Simcity” en la Sala Beckett con gran éxito de crítica y público, dando a conocer a la compañía en todo el ámbito teatral barcelonino. Ese mismo año, se reponen, “Tetris” y “Wolfenstein” en el Versus Teatre. La trilogía será galardonada con los premios Serra d’Or al mejor texto teatral y con el Premio Revelación de la crítica de Barcelona 2007

2008
Borja Espinosa, Alícia Puertas y Mireia Fernández se unen a la compañía

Setiembre 2008, se estrena “La Ruina” en el teatro La Villarroel con gran acogida por parte de la crítica.

Noviembre 2008, se estrena “Lena Woyzeck”  por Temporada Alta en Girona.

Noviembre 2008, se estrena “Volem anar al Tibidabo” de Cristina Clemente en el Versus Teatre.

Primera colaboración de la compañía con la dramaturga Cristina Clemente. Premio Revelación de la Crítica de Barcelona 2009.

2009
Enero 2009, se estrena “La revolució” en el teatro La Villarroel. Premi Butaca al mejor  texto teatral 2009. Julio 2009, se estrena “Julia Smells”, primer montaje de la compañía dirigido  y escrito por Jordi Casanovas pero interpretado por intérpretes externos a la compañía.

2010
Se incorporan en la compañía, en el ámbito de la producción, Marina Fita y Blanca Caminal.

Octubre 2010, la compañía reconvierte lo que, hasta ahora, era su espacio de ensayo en una Sala de exhibición. SALAFlyHard. Una sala comprometida con la autoría catalana contemporánea.

La acogida de la primera temporada fue inmejorable, con una buena recepción de los medios y crítica y una excelente respuesta por parte del público que llenó todas las funciones de los montajes representados el primer año. “Un Home amb ulleres de pasta”, “Els últims dies de Clark K.”, “Volem anar al Tibidabo” y “Nit de Ràdio dos punt zero”.

FILOSOFÍA
La compañía siempre ha buscado apoyar los montajes sobre dos pilares principales: 1.- Un texto que sea sorprendente, directo, muy próximo y con personajes muy fáciles de reconocer por parte del espectador. 2.- Interpretaciones naturales, libres de artificio, próximas y llenas de matices para llegar a la mayor hiper realidad posible. Siempre apostando por autores catalanes y contemporáneos. Nos apasionan los textos de ahora y de aquí porque nos cuentan del lugar donde vivimos y generan las mismas preguntas que tenemos ganas de debatir.